François Ozon és un autor que gairebé mai desencanta i que, encara que ho faci, no és pas perquè no hagi intentat, amb tota la seva intel·ligència, proposar a l´espectador un treball fora del que és convencional. A la cinta (2012), basada en l´obra teatral de Juan Mayorga titulada , el director francès hi fa un exercici cinematogràfic lúcid, fresc, divertit i pervers sobre un professor de literatura que ha acumulat desencant i amargor davant d´una realitat laboral que ja no li comporta cap repte. Caldrà que aparegui, en el panorama quotidià, un nou alumne que l´enganxa amb…
