Soc en un passadís llarg i il·luminat. Sé on vull anar i on vull portar el meu centre. Però no és fàcil. Sento que com a mestra i com a defensora de l’escola pública i de la qualitat tinc un deure amb ella. Vinc d’allà mateix, jo. En el seu dia vaig ser alumna de l’escola que defenso i per la qual em desperto cada dia amb il·lusió. No és fàcil.
AL COMENÇAMENT DEL PASSADÍS
I llavors algú s’atura a la meva esquerra. Fa bona olor. Totes les bones persones fan bona olor. Sento que la seva mà forta i vigorosa s’entrellaça amb la meva. És…
