Del tauler a la pissarra

Vaig trigar un temps a arribar a les aules després d’haver acabat la carrera. No n’estava segur de si era el meu fort o no, però sí que tenia clar que havia d’estudiar el màster que em permetés ser professor de secundària, encara que no arribés a exercir d’ensenyant (tot això malgrat que no he estat mai d’acord amb el tòpic que estudiar humanitats solament serveixi per dedicar-se a l’ensenyament). Jo vaig cursar Història de l’Art perquè m’agradava. Ho vaig fer sense plantejar-me un futur laboral necessàriament relacionat amb els meus estudis universitaris. No m’imp…